Descripción
Sicília sense morts
Resumen del libro
Una rata morta dins un cofret de plom sacseja el despatx del jove president de la Comunitat Autònoma. En una Mallorca on les arques públiques estan buides i la corrupció campa a plaer, aquest incident podria ser la guspira d'una tempesta anunciada. Guillem Frontera construeix una novel·la negra i política que explora la cobdícia, el poder i la decadència d'una societat que viu al límit. Amb un estil àgil i un protagonista cínic i hedonista, el lector s'endinsa en un relat que qüestiona la moral, la justícia i el preu de viure en un paradís que amaga els seus propis inferns.
¿De qué trata?
La novel·la arrenca amb un fet aparentment menor: el president de la Comunitat Autònoma rep una rata morta dins d'un cofret de plom. El que podria ser un gest de ràbia ciutadana es converteix en el detonant d'una investigació que posa al descobert la podridura del sistema. A les arques del Govern ja no hi ha diners, i el miracle de la multiplicació dels pans s'ha acabat: aeroports, hipòdroms, carreteres i empreses funeràries han estat el brou de cultiu d'una corrupció desbocada.
En aquest context, apareix Mateu Llodrà, un personatge hedonista, cínic i amb un peculiar sentit de la justícia. Mentre pren Camparis i escolta la melodia d'un violoncel tocat per una noia eslava, Llodrà es mou entre els cercles del poder i la marginalitat, buscant la manera de satisfer el seu propi codi moral. La trama es desenvolupa com un thriller polític on la cobdícia, la traïció i la violència són moneda corrent, i on la pregunta "fins quan?" ressona constantment.
Temas principales
- Corrupció política i econòmica: La novel·la explora com la cobdícia i la mala gestió dels recursos públics porten a una societat al col·lapse, des de grans infraestructures fins a negocis tèrbols.
- Decadència moral i social: El contrast entre la bellesa superficial de Mallorca i la podridura interna de les seves institucions i personatges.
- Justícia individual versus justícia institucional: Mateu Llodrà encarna la tensió entre el cinisme i un sentit personal de la justícia, actuant al marge de la llei.
- Poder i privilegi: La dinàmica entre els qui tenen el poder i els qui el pateixen, en un ambient on les regles del joc estan manipulades.
¿Para quién está recomendado?
Aquesta obra està recomanada per a lectors interessats en novel·la negra i thriller polític amb un fort component social i crític. També per a aquells que gaudeixen d'històries ambientades a Mallorca, amb personatges complexos i un estil literari que combina ironia, cinisme i una mirada aguda sobre la naturalesa humana. És ideal per a qui busca una lectura que entretingui i alhora faci reflexionar sobre la corrupció i la moral.
Què aporta aquest llibre
- Una visió crítica i realista de la corrupció política i econòmica a través d'una trama absorbent.
- Un protagonista memorable, cínic i hedonista, que qüestiona les convencions morals i ofereix una perspectiva única de la justícia.
- Una ambientació detallada de Mallorca com a laboratori del món, on la cobdícia i la bellesa conviuen en un equilibri inestable.
- Un estil narratiu àgil i ple de diàlegs afilats que manté el ritme i la tensió fins a l'última pàgina.
Ficha técnica
- Autor: Frontera, Guillem
- Editorial: CLUB EDITOR 1959, S.L.
- Idioma: cat
- Tema: FICCION MODERNA Y CONTEMPORANEA
- Colección: EL CLUB DELS NOVELULISTES
- Encuadernación: Bolsillo
- Fecha de edición: febrero de 2015
- Número de páginas: 320
- Peso: 383 g
Valoración editorial
"Sicília sense morts" és una novel·la que combina amb encert el thriller polític i la crítica social, oferint una mirada incòmoda però necessària sobre la corrupció i la decadència moral. Guillem Frontera construeix un relat que, tot i ser localitzat a Mallorca, ressona com una metàfora universal de l'abús de poder i la cobdícia. El seu protagonista, Mateu Llodrà, és un dels grans actius de la novel·la: un personatge ambigu, intel·ligent i moralment qüestionable que atrapa el lector. L'obra és recomanable per a qui busqui una lectura que no només entretingui, sinó que també provoqui reflexió sobre els límits de la justícia i la naturalesa humana.