Descripción
DIRE QUE M'HO HE INVENTAT
Resumen del libro
Una exploració literària valenta i sense concessions sobre el vincle mare-filla, allunyada de tòpics i sentimentalismes. A través de la veu d'una filla que torna al pis on va créixer, l'autora reconstruïx la figura d'una mare complexa, solitària i lluminosa, filla d'immigrants francesos a la Barcelona grisa dels anys cinquanta. Amb fotografies, objectes i records com a únics materials, la narradora s'enfronta a la necessitat d'inventar per dir la veritat. Una novel·la guardonada amb el Premi BBVA Sant Joan que qüestiona la realitat i la memòria per oferir un retrat íntim i punyent de dues dones que no van saber entendre's.
¿De qué trata?
La Marina podria haver viscut un dels dies més feliços de la seva vida amb el naixement de la seva única filla, però aquell moment va ser l'inici d'una relació gens exemplar. Unides per un vincle atàvic de pertinença i alhora terriblement distants, mare i filla no es van entendre mai. Anys després de la mort de la Marina, la filla torna a la ciutat i al pis on van viure juntes. Amb poques fotografies, alguns objectes quotidians i, sobretot, la seva pròpia experiència com a filla, intenta reconstruir retalls de la vida d'una dona solitària i lluminosa, filla d'immigrants francesos d'extracció treballadora però amb gustos burgesos, trasplantada a la grisa Barcelona dels anys cinquanta, que va veure truncat el seu somni de ser actriu. La novel·la es pregunta: quina filla gosa parlar clarament de la mare? I respon que cal recórrer a la literatura, posar en dubte la realitat i, si cal, inventar.
Temas principales
- Relació mare-filla: exploració d'un vincle complex, marcat per la distància afectiva i la incomprensió mútua.
- Memòria i reconstrucció del passat: com els objectes, les fotografies i els records fragmentaris permeten (re)crear la figura d'una persona estimada.
- La Barcelona de postguerra: el context social i urbà dels anys cinquanta com a teló de fons d'una vida marcada per les limitacions de classe i gènere.
- Invenció i veritat literària: la necessitat de recórrer a la ficció per poder dir allò que la realitat no permet expressar.
- Identitat femenina i somnis truncats: el contrast entre les aspiracions personals (ser actriu) i les imposicions socials d'una època.
¿Para quién está recomendado?
Per a lectors interessats en la literatura contemporània que aborda les relacions familiars des d'una perspectiva psicològica i emocional, sense caure en tòpics. Recomanat per a qui gaudeix de novel·les intimistes, de to poètic i reflexiu, que exploren la memòria, la identitat i el paper de la dona en la societat de la segona meitat del segle XX. També per a aquells que aprecien obres guardonades amb premis literaris de prestigi com el BBVA Sant Joan.
Qué aporta este libro
- Una mirada honesta i sense edulcorants sobre la complexitat de la relació mare-filla, lluny dels discursos idealitzats.
- Una reflexió profunda sobre com la literatura pot servir per entendre i reconstruir el passat, fins i tot inventant-lo.
- Un retrat social i humà de la Barcelona de postguerra a través de la vida d'una dona de classe treballadora amb aspiracions burgeses.
- Una experiència de lectura emotiva però continguda, que convida a la introspecció i a qüestionar la pròpia memòria.
Ficha técnica
- Autor: MARIN-DOMINE, MARTA
- Editorial: Edicions 62
- Idioma: Català
- Tema: Ficció moderna i contemporània
- Col·lecció: EL BALANCI
- Enquadernació: Cartoné
- Data d'edició: agost de 2023
- Nombre de pàgines: 184
- Pes: 462 g
Valoración editorial
Dire que m'ho he inventat és una novel·la que destaca per la seva capacitat de dir molt amb pocs recursos. Marta Marín-Domine construeix un relat íntim i precís, on cada objecte i cada fotografia es converteixen en una porta cap al passat. L'obra, guardonada amb el Premi BBVA Sant Joan, ofereix una proposta literària sòlida i emocionalment intel·ligent, ideal per a lectors que busquen una lectura profunda i suggerent sobre les relacions materno-filials i el poder de la memòria.