LINGÜÍSTICA HISTÓRICA

La lingüística històrica és la branca de la lingüística que estudia el desenvolupament històric de la llengua. Aquest text-guia aplega els diversos vessants que s han anat incorporant a l estudi històric de la llengua: el temporal, l espacial i el social fonamentalment. Així, en el primer tema, s introdueix als aspectes metodològics i conceptuals bàsics i en els dos temes següents es fa un recorregut per la seva història des de dues perspectives: la canònica, centrada en el desenvolupament de la lingüística indoeuropea, i la marginada, que contempla les aportacions de la recerca en altres families lingüístiques. El quart tema està dedicat al canvi lingüístic intern i en el cinquè, dedicat al canvi en el lèxic, es fa la transició cap als aspectes externs del canvi lingüístic, la dimensió espacial dels quals -juntament amb la social- és analitzada en el tema sisè. El setè tema, dedicat al parentiu lingüístic, contempla els aspectes de la classificació genètica de les llengües i, finalment, en el tema vuitè s introdueixen alguns aspectes interdisciplinaris de la relació entre la llengua i la història. El text-guia inclou també un extens glossari amb les definicions de les paraules clau de tots els temes.