LA TERRA MALEÏDA

Al segle IX, Barcelona era als límits més llunyans del Sacre Imperi. Governada pels francs des de la distància, la ciutat, amb prou feines amb mil cinc-centes ànimes, havia esdevingut una terra abandonada, assetjada per temptatives de conquesta dels sarraïns i les hordes salvatges, i sotmesa a la tirania d´uns nobles corruptes que explotaven els seus habitants. A aquesta terra maleïda hi arriba el jove bisbe Frodoí. El rei franc acaba de nomenar-lo en el càrrec, i aquest destí sembla més aviat un càstig que no pas un honor, però alguna cosa dins seu, potser la rebel·lia o potser l´ambició que són en la seva naturalesa, fa que accepti el repte i viatgi fins allà acompanyat d´una comitiva de colons que anhelen una nova oportunitat a l´última frontera. La primera impressió que rep no pot ser més desoladora, però ben aviat quedarà captivat pels encants d´una dama enigmàtica, la noble Goda, que estima la ciutat per damunt de totes les coses. Tots dos emprendran una estoica lluita per dotar d´un llinatge successori propi a aquesta terra oblidada per Déu. I amb aquest propòsit rebran l´ajut del valent Isembard de Tenes, d´un bressol insigne, i també de persones humils, com ara l´enginyosa Elísia, la tavernera. Tots tractaran de fer sortir Barcelona del fossat de desesperança en què està sumida, encara que per aconseguir-ho necessitin aplegar tota la força, la intel·ligència i la fe en un Déu que sembla entestat a posar-s´hi en contra. Amb l´escrupolositat i la imaginació dels grans narradors, Juan Francisco Ferrándiz ens trasllada a una època obscura, a una ciutat vençuda que amb prou feines conserva la dignitat, i a la lluita d´uns homes i dones que hi van deixar la pell, per obtenir la llibertat i la prosperitat d´un lloc que per a tothom era, en aquella època, una terra maleïda.